Gemma Lienas, "Així és la vida, Carlota"

Carlota, que és una nena de catorze anys, està molt enamorada d'en Ramon (un company de classe que està molt ferit perquè ha tingut un accident de moto). Els pares de Carlota li diuen que se'n van a unes "vacances matrimonials". Carlota s'adona que ella i Marc (el seu germà) han de viure sense la seva mare (que se n'ha anat de casa perquè s'ha separat del pare de Carlota). 

M'ha agradat molt aquest llibre perquè és per a joves i tracta sobre una adolescent que aprèn dels seus problemes. Així nosaltres podem aprendre dels nostres problemes i seguir mirant endavant. 

Ericka M.

Els treballs de síntesi

Treball de síntesi de la Vall de Núria

Del dia 3 fins al dia 5 d'abril vam anar a la Vall de Núria. Des de l'institut fins a Queralbs vam anar amb autobús, però a l'arribar a Queralbs vam agafar el tren cremallera per poder anar fins a la Vall de Núria. Em va agradar pujar al tren cremallera, ja que mai hi havia pujat, però com que tardava quaranta-cinc minuts a arribar fins a dalt em vaig avorrir una miqueta. El moment que més em va agradar en el cremallera va ser l'entrada a la Vall de Núria.

A l'arribar a la Vall de Núria el primer que vam fer va ser pujar amb el telecabina (em va encantar) per poder arribar fins a l'alberg. Allí vam esmorzar. Després vam baixar i vam anar a conèixer els nostres monitors, i a continuació vam anar a tirar-nos amb trineu. A la tarda vam començar a fer el treball de síntesi.

Olaya Á.

El que més em va agradar el primer dia va ser veure els isards de prop des del telecabina. Anàvem pujant sis persones i de cop vam veure uns isards a sota! La millor cosa del segon dia va ser a la nit, quan vam fer discoteca. A tothom li va agradar aquell moment i ningú es va quedar sense ballar. I, a més a més, com que era l'aniversari d'en Pol, vam menjar molta coca. Del tercer dia, el que més em va agradar és que va nevar molt més que tots els dies anteriors i vam fer unes boles de neu gegants!

El pitjor dia o moment de tots? Doncs, cap. Tots va ser SÚPER, no hi va haver res que no m'agradés, però crec que hi va haver un dia que ho vaig passar fatal (a part del fred que t'entrava al cos, a la cara... que era un malson): va ser quan havíem de marxar i acomiadar-nos de la Vall de Núria. Tots ens vam posar molt tristos pel final d'aquest fascinant viatge.

Noelia V.


Treball de síntesi a Pineda

Per començar, el treball consistia en totes les matèries que fem a 1r d'ESO: tecnologia, música, català, matemàtiques, anglès, socials, castellà, educació física, alternativa. Cada dia els professors, que eren l'Eva i en Carlos, ens indicaven els exercicis que havíem de fer. Cada component del grup feia la seva part: si no l'acabava, la feia de deures a casa. Entràvem a les vuit i sortíem a les dues. A continuació, havíem de passar el treball a net, i després fèiem el powerpoint. Al final, el vam presentar a la pissarra digital.

Karim E. K.

Roald Dahl, "El nen"

Aquest llibre relata la història d’un noi, que en aquest cas és l’autor, Roald Dahl. El noi explica les anècdotes que li han passat des que comença primària fins que arriba a la universitat. Hi ha històries de tot tipus: narra que una vegada va haver de marxar de casa, que de petit va posar una rata al pot dels caramels perquè la botiguera li queia molt malament, els diferents professors que ha tingut a la seva vida... Explica moltes coses més, però si les vols saber, hauràs de llegir-te el llibre.

Aquest llibre està molt bé. M’ha agradat molt i jo el recomano als lectors de tretze i catorze anys, ja que pot ser molt interessant per als que els interessa saber com vivia la gent en aquells temps. També el recomano als pares, mares i avis que volen recordar com era l’escola i la infància abans. 

Joan G.

Sortida al teatre

"El dia 29 de gener els nens de 1r i 2n d'ESO vam anar al teatre Poliorama a veure l'obra Xafarderies. A les vuit del matí havíem d'estar a l'institut i tot seguit vam sortir cap a l'estació de tren. Després, cap a les nou, vam agafar el tren que ens portaria a la plaça Catalunya de Barcelona. Quan hi vam arribar, tots plegats vam esmorzar. A continuació vam estar jugant trenta minuts. Més tard vam baixar la Rambla fins arribar al teatre." (Pol V.R.) 

"Va començar l'obra. No era molt entretinguda, però es va anar animant gràcies a les xafarderies de les amigues de la protagonista: que si no tenia pare, que si el seu pare era el titellaire carbasser... Va acabar bé: al final els protagonistes es casaven tal i com ha de ser; se'ls veia molt enamorats i les seves amigues van quedar malament per culpa de les seves xafarderies." (Aroa V.)

"L'obra era molt peculiar perquè és la primera obra en què veig tots els actors de genolls i això no és molt habitual." (Cristian E.) 

"Xafarderies és una obra que parla d'uns personatges molt peculiars que es van fent petits perquè diuen xafarderies de la gent." (Pol V.R.)

"Al final de l'obra, al cap d'una estona, van sortir el director i quatre dels sis actors, i van contestar les nostres preguntes." (Aroa V.)

"L'obra de teatre em va agradar molt i va ser molt entretinguda. Una de les coses que més em va agradar va ser que els actors anaven ajupits i corrien molt! Va ser una de les coses que em van cridar l'atenció, i també que no se'ls dormissin les cames o els peus." (Jaume A.) 

"La veritat és que he anat a veure moltes obres, però eren una mica infantils. Aquesta, en canvi, la vaig trobar adequada per a la nostra edat, ja que no té un vocabulari infantil, i no és una obra avorrida: és una obra divertida i animada." (Gemma H.) 

"Em sembla una obra molt ben feta pels vestits... Però jo crec que a algú més gran li podria agradar més." (Olaya Á.)

"Jo m'esperava més d'aquesta obra. Pensava que seria molt més interessant. Vaig riure molt, això no ho negaré, però per una altra part, em vaig avorrir una mica." (Noelia P.)

Gemma Lienas, "Cul de sac"

Aquesta història passa a la zona alta de Barcelona, al barri de Sant Gervasi. Allí vivia una família gràcies que treballaven la mare i el pare. En Ramon (el fill) sempre sortia amb la seva colla de amics. Un dia la Berta va organitzar una festa d’aniversari i en Ramon no tenia diners. Per obtenir-ne, va posar-se en el món de la droga. Per culpa d’això va tenir un accident molt greu que el va deixar en coma.

La meva opinió d’aquest llibre és que està molt bé, perquè et mostra que les drogues són molt perilloses i dolentes per al nostre cos. I m’ha agradat molt perquè em sembla molt interessant per a la gent jove que comença a saber com funciona aquest món en què vivim. Aquest llibre ensenya com viu la gent pobra que treballa però que no porta una vida confortable.

Noelia A.

H. G. Wells, "La màquina del temps"

Tot va començar en el segle XIX, en una teràpia de grup, on hi havia un noi estrany, en Flibby, un metge, un president provincial, un psicòleg i el viatger del temps, que va explicar que hi havia quatre dimensions: els tres plans de l’espai i el temps; deia que el temps no era sinó una mena d’espai. Va portar una maqueta d’una màquina. Ell va dir que era una màquina del temps i que la de veritat estava quasi acabada... 

A mi m’ha agradat molt perquè, a part que sigui la primera novel·la de ciència-ficció, la història fa que entris en el llibre: com explica detalladament el seu viatge i com descriu els llocs i les persones del futur. Els morlocks són extraordinaris i la màquina es magnífica. Recomano aquest llibre a totes les persones que els agradin les novel·les de ciència-ficció.

Helios M.

Sortida a les coves de Collbató

El passat dimarts 20 de novembre, els alumnes de primer vam anar d’excursió a les coves de Collbató. Quan anàvem arribant amb l’autocar vam veure que tota la muntanya de Montserrat, que és on es troben les coves, era plena de boira i que, des de l’autocar, només es veien els pics d’aquesta muntanya tan famosa a Catalunya. En baixar de l’autocar ens vam sorprendre ja que vam notar la humitat que hi havia. Després vam esmorzar i vam començar a anar cap a les coves. Vam pujar totes les escales que hi havia fins arribar al mirador. Allà es trobava també la porta per entrar a la cova del Salnitre, una de les coves que vam visitar. Primer, vam baixar i vam passar per un camí de terra que ens portava fins a la cova Freda. Allà una monitora ens va explicar coses sobre aquella cova i ens va ensenyar algunes de les seves entrades. En aquella cova no vam estar-hi gaire temps, uns deu minuts. Vam tornar a pujar fins a la cova del Salnitre. Primer vam veure un vídeo sobre la seva creació i després dos altres monitors ens van guiar per l’interior de la cova, en dos grups. La nostra monitora ens va dir que havíem baixat uns vint metres, aproximadament, per la cova i que havíem recorregut mig quilòmetre pel seu interior. En sortir vam baixar fins a les taules per dinar. Després d’això, vam estar una estona jugant per allà, ens vam fer una foto tots junts i vam agafar l’autocar cap a l’institut. Va ser molt divertit!

Aitana F.