Sortida al teatre

"El dia 29 de gener els nens de 1r i 2n d'ESO vam anar al teatre Poliorama a veure l'obra Xafarderies. A les vuit del matí havíem d'estar a l'institut i tot seguit vam sortir cap a l'estació de tren. Després, cap a les nou, vam agafar el tren que ens portaria a la plaça Catalunya de Barcelona. Quan hi vam arribar, tots plegats vam esmorzar. A continuació vam estar jugant trenta minuts. Més tard vam baixar la Rambla fins arribar al teatre." (Pol V.R.) 

"Va començar l'obra. No era molt entretinguda, però es va anar animant gràcies a les xafarderies de les amigues de la protagonista: que si no tenia pare, que si el seu pare era el titellaire carbasser... Va acabar bé: al final els protagonistes es casaven tal i com ha de ser; se'ls veia molt enamorats i les seves amigues van quedar malament per culpa de les seves xafarderies." (Aroa V.)

"L'obra era molt peculiar perquè és la primera obra en què veig tots els actors de genolls i això no és molt habitual." (Cristian E.) 

"Xafarderies és una obra que parla d'uns personatges molt peculiars que es van fent petits perquè diuen xafarderies de la gent." (Pol V.R.)

"Al final de l'obra, al cap d'una estona, van sortir el director i quatre dels sis actors, i van contestar les nostres preguntes." (Aroa V.)

"L'obra de teatre em va agradar molt i va ser molt entretinguda. Una de les coses que més em va agradar va ser que els actors anaven ajupits i corrien molt! Va ser una de les coses que em van cridar l'atenció, i també que no se'ls dormissin les cames o els peus." (Jaume A.) 

"La veritat és que he anat a veure moltes obres, però eren una mica infantils. Aquesta, en canvi, la vaig trobar adequada per a la nostra edat, ja que no té un vocabulari infantil, i no és una obra avorrida: és una obra divertida i animada." (Gemma H.) 

"Em sembla una obra molt ben feta pels vestits... Però jo crec que a algú més gran li podria agradar més." (Olaya Á.)

"Jo m'esperava més d'aquesta obra. Pensava que seria molt més interessant. Vaig riure molt, això no ho negaré, però per una altra part, em vaig avorrir una mica." (Noelia P.)